Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976 - 1982)
Verdugo Martí, Vicenta

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011. p. 333-358
ISBN 9788437078922

El capítol aborda el moment de major protagonisme del Moviment feminista al País Valencià, assolit a la dècada dels setanta i més notablement durant la transició atès que el desballestament de la dictadura i el context polític i social transicional representaren una oportunitat per a la reivindicació dels drets de les dones. En aquest sentit, el Moviment feminista va intervenir, conjuntament amb d'altres moviments socials, aportant les seues pròpies reivindicacions i denunciant la subordinació femenina, i va portar així a l'esfera pública qüestions que fins aleshores havien estat relegades a l'àmbit privat. L'autora, a través d'un estudi d'un àmbit geogràfic acotat, tracta des de les primeres plataformes feministes valencianes fins a l'Assemblea de Dones, passant per la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià. Així mateix, analitza els espais del Moviment feminista valencià i les principals campanyes per concloure que sense l'aportació d'aquest moviment social segurament la Democràcia espanyola hauria tingut un caire més conservador.

La Construcción de una cultura política femenina desde la legitimidad feminista durante la transición política democrática
Nash, Mary

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València : Universitat de València ; Granada : Universidad de Granada, 2011, p. 283-306
ISBN 9788437078922

En aquest capítol l'autora aborda la redefinició de la Ciutadania en clau feminista des de sectors de l'antifranquisme portadors, per tant, d'una nova cultura política bastida des d'aquesta "legitimitat feminista". Així, el capítol realitza un recorregut des de la conformació d'aquest nou Feminisme als anys seixanta en el marc dels "nous" moviments socials en oposició al franquisme i l'estat patriarcal. Per, més endavant, analitzar el fenomen de la "doble militància" i els processos de desafecció i construcció d'una cultura política en clau feminista per part de sectors de l'antifranquisme. Finalment, també aborda el procés de debat constitucional i les demandes del moviment feminista, així com aspectes relacionats amb el cos i el drets reproductius. En definitiva, l'autora conclou que el moviment de les dones fou un dels motors decisius de la lluita antifranquista per la democràcia, fet sovint menystingut per la historiografia.

Revolución, democracia y feminismo : las mujeres de la extrema izquierda en la transición
Moreno Seco, Mónica

En: Caminos de democracia : Ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada : Comares, 2014. p. 133-148
ISBN 9788490451885

En el si de l'oposició a la dictadura franquista a Espanya - i en el marc de protesta en tot el món occidental, el bloc comunista i dels processos de descolonització-, van sorgir agrupacions d'esquerra revolucionària o radical crítiques amb els partits comunistes. En territori espanyol, la lluita antifranquista va marcar profundament aquestes formacions polítiques, que es van gestar sota la repressió i la clandestinitat, i van haver d'afrontar el debat entre la revolució i el suport a la democràcia durant el procés de transició. Eren partits amb una elevada representació de dones en la seva militància, que van deixar una petjada notable en el moviment feminista del moment i que estaven interessades en les experiències de dones d'altres llocs del planeta. El present capítol aborda l'experiència d'aquestes dones militants a l'esquerra radical. En aquest sentit, analitza el paper de les militants feministes i el seu posicionament respecte al binomi democràcia-revolució. En un segon apartat reflexiona sobre l'interès creixent de les dones de l'extrema esquerra pel feminisme i com aquest es plasmà en la relació amb organitzacions d'altres països. Finalment, conclou que l'aportació d'aquestes organitzacions i de les dones que hi militaven en l'extensió d'una cultura democràtica resultà important. Així mateix, destaca la centralitat del compromís polític i feminista en la trajectòria de moltes d'aquestes militants. Pel que fa a les relacions internacionals, l'impuls internacionalista generà una creixent atenció a les situacions de les dones del Tercer Món, davant l'oblit per part d'altres organitzacions. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta i davant del desdibuixament de qualsevol perspectiva revolucionària, moltes d'aquestes dones de l'extrema esquerra van abocar els seus esforços als moviments socials, especialment el feminista.

Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia
Moreno Seco, Mónica

En: Feminismos y antifeminismos : culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX. València ; Granada : Universitat de Valéncia : Universidad de Granada, 2011. p. 307-332
ISBN 9788437078922

Aquest capítol analitza el procés de conformació d'una nova ciutadania democràtica femenina durant el procés de transició a la democràcia; entesa aquesta no només com un procés d'ampliació de dret i llibertats, sinó també d'eixamplament dels espais d'actuació i participació de les dones. En aquest sentit, fou el Feminisme qui aconseguí incorporar a l'agenda política del moment aquests elements per a la constitució d'aquesta ciutadania en clau femenina i igualitària. L'autora, tanmateix, assenyala que el debat polític i social en torn a aquest drets no pot dissociar-se de la controvèrsia al voltant de les relacions Església-Estat, atès que alguns aspectes que la jerarquia eclesiàstica vinculava a la moral i la família es convertiren així en terreny adobat per a la polèmica. Així mateix, l'autora qüestiona la identificació esquemàtica de feminisme amb laïcisme, tot destacant el catolicisme feminista d'esquerres i com, en definitiva, la incorporació de categories discursives feministes impregnaren tant les cultures polítiques laiques com catòliques i, principalment, les d'esquerres, alhora que generaven rebuig i resistències en determinats segments de la societat.

Caminos de democracia : ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX


Granada : Comares, 2014 (Historia : Comares)
ISBN 9788490451885

Democràcia i ciutadania són conceptes que actualment necessiten carregar-se de contingut social, cada vegada amb més urgència. Però són fonamentalment conceptes històrics, el significat dels quals s'ha anat redefinint en diferents contextos, incorporant components socials i progressivament igualitaris aportats per diferents cultures polítiques. Aquest llibre posa l'èmfasi en la reflexió sobre la construcció històrica de la ciutadania, i aprofundeix en la seva evolució i les seves relacions amb el desenvolupament de les diverses cultures democràtiques. En aquest sentit, aquesta obra pretén fer una nova i suggeridora contribució a aquests debats, des de perspectives temàtiques i teòriques interessants: perspectives de classe, de gènere i de nació que emmarquen el significat de la democràcia com a democràcia social, així com el de la ciutadania social, de la ciutadania igualitària, de l'aprenentatge i de les pràctiques de ciutadania, i en definitiva, de l'aportació de diferents cultures democràtiques al desenvolupament d'aquest concepte. Des d'aquest objectiu global, els apartats temàtics que estructuren i emmarquen els seus capítols incorporen la pluralitat d'enfocaments que aporten la història política, la història social, la història cultural, la història del moviment obrer, o la història de les dones i de gènere, a qüestions específiques relatives a la ciutadania, les cultures democràtiques i, en definitiva, a la democràcia com a producte històric fonamental de les societats contemporànies.